Posidònia: plantes que floreixen sota el mar
La Posidonia oceanica és una planta submarina que només es troba en el mar mediterrani, el que la converteix en un signe d’identitat biològica d’aquest mar. A diferència de les algues, com a planta superior que és, es poden distingir arrels, tija i fulles. Les fulles tenen forma de cinta i pot arribar al 100 cm d’alçada per 1 cm d’amplada. La tija de color marró té un aspecte plomós degut a les restes de les fulles velles que resten enganxades un cop han caigut i les arrels son curtes i tenen un aspecte llenyós.
La posidònia forma extenses praderies sobre substrat sorrenc anomenades ALGUERS per la gent de mar. Al litoral proper a Mataró ocupa una extensió de 600 Ha entre els 3 i els 27 m de fondària.
A principis de tardor, a vegades la posidònia floreix. Les flors son molt discretes doncs no han de captar l’atenció de cap insecte per que faciliti la seva fecundació. El transport del pol-len córrer a càrrec de les corrents. La flor de fet és un grup de flors, entre 4 i 10 que posseeixen els sexes masculí i femení.
Foto: Carles Cerdà
L’alguer té un cicle vital característic marcat pel pas de les estacions:
- TARDOR: Amb els primers temporals la planta perd les fulles més velles. Moltes d’aquestes fulles apareixen a les platges on arriben a formar veritables matalassos protectors. Comencen a créixer les fulles noves; verdes i brillants que donen un aspecte juvenil a la praderia. S’inicia la floració.
- HIVERN: El creixement de les fulles s’alenteix coincidint amb les temperatures més baixes de l’any. A final de l’hivern es poden observar els primers fruits, cosa que a Catalunya només s’ha observat un cop a Port Lligat (Cadaqués).
- PRIMAVERA: A mida que augmenta la temperatura de l’aigua el creixement s’activa. Les fulles assoleixen la seva màxima longitud i la praderia mostrarà el seu aspecte més frondós. Una munió d’organismes comença a colonitzar la superfície de les fulles. Es dona la germinació dels fruits que donaran les noves plàntules.
- ESTIU: Les fulles estan tant recobertes d’organismes que agafen una coloració blanquinosa i no poden mantenir la seva posició erecte degut al pes que han de suportar. Aquest recobriment impedeix la fotosíntesi i les fulles acaben morint. L’alguer té en aquesta estació el seu aspecte més poc saludable.
Importància ecològica
La importància de la posidònia no rau en la planta en si mateixa sinó en la comunitat que forma i la seva contribució de conjunt en l’ecosistema litoral.
- Els alguers son zones productores d’oxigen i per altra banda contribueixen a eliminar l’excés de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest excés de diòxid de carboni és el principal responsable del canvi climàtic.
- Els alguers produeixen una gran quantitat de matèria orgànica en forma de fulles. Aquesta matèria no només nodreix a la mateixa praderia sinó que és exportada pels corrents a altres zones properes.
- Tenen una elevada biodiversitat, cada fulla és un mon en miniatura on nombrosos organismes de espècies diferents l’aprofiten com a suport físic de la seva existència.
- Son zones de posta de moltes espècies i molts animals en la seva fase juvenil hi troben refugi.
- Actuen com a filtre biològic ja que afavoreixen la deposició de partícules i son sumiders de nitrogen i de fòsfor que s’acumula en les arrels i tiges. Així mateix sembla que poden tenir un efecte de immobilització de contaminants com algun metall pesant.
- Els alguers que es troben a poca fondària amorteixen la força de les onades la qual cosa produeix un efecte protector de les platges contra la seva erosió. En llocs on hi desemboquen pocs rius els esquelets dels animals que viuen damunt la posidònia son els principals components de la sorra de la platja.
Tot i aquesta importància ecològica els alguers son comunitats molt sensibles que es poden degradar molt ràpidament. La seva recuperació, en canvi és molt lenta.
Les principals causes de regressió son la pesca d’arrossegament a fondàries no permeses, les obres costaneres, els ancoratges, la creació artificial de platges, la contaminació i la introducció d’espècies invasores.
Què podem fer per conservar aquest patrimoni natural?
Mataró des de l’any 1997 funciona un projecte de voluntariat ambiental anomenat ALGUER DE MATARÓ. L’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona va ser la impulsora, amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona. L’Ajuntament de Mataró hi dona suport, mentre que la secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró en fa la difusió i l’aprofitament pedagògic. La Confraria de Pescadors de Mataró també hi participa i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques nodreix el programa amb el voluntariat, en aquest cas submarí. El Centre d’Immersió Blaumar organitza la logística.
En aquests 10 anys s’ha fet molta feina. 700 hores de treball submarí amb la participació de 200 persones voluntàries han fet possible determinar que l’alguer de Mataró es troba en un bon estat de conservació amb una diagnosi d’estabilitat.
Aquest projecte uneix l’interès científic amb el social ja que la base de la feina la fan submarinistes voluntaris, la qual cosa és un valor afegit per la tasca de sensibilització que comporta. Es vital que la societat conegui els valors del seu patrimoni natural, d’aquell que té més a l’abast, el terrestre, i sobretot d’aquell que no és tan fàcil ni d’observar ni de controlar, el submarí.
Cal treballar per mantenir en bon estat aquest signe d’identitat mediterrània i índex biològic de bona qualitat ambiental del litoral mataroní.
Gregori Muñoz-Ramos Trayter
Biòleg
Podeu trobar més informació a http://posidonia.mataro.org/